divendres, 6 de juliol del 2018

31. PUJANT LA MUNTANYA (I)

Procedents de Casademunt a St. Agustí de Lluçanès, l’Eudald i jo aturem les ovelles ja prop de Ripoll en un prat on poden menjar poc o molt, fem un mos nosaltres amb tranquil·litat, doncs el ramat hi ve acostumat i per si algun escamot s’allunyés massa, tenim el gos, el Tronat, que llest com és, suposa una total garantia per a l’estabilitat del bestiar. La nit ens cau al damunt lentament, el ramat es va convertint en un conjunt poc definit, amb uns moviments imprecisos, les esquelles emeten un so fluix, irregular i casual, mentre sota el marge, els cotxes enfilen la recta lleugers, absolutament aliens a la nostra presència.

La vila de Ripoll, es pot travessar amb el ramat solament de nit i amb la llicència municipal. Arribada l’hora entrem, travessem la via del tren, el pont sobre el Freser, l’altre pont sobre el Ter, i sobtadament ens trobem dins d’un embolic absolutament imprevist. Hi deu haver una emergència en algun punt, i el camió dels bombers arriba a la travessia per la part dreta del ramat, quan aquest era a mig passar del carrer travesser.

Les lluminàries, les sirenes, els municipals intentant obrir un pas entre les ovelles, ignorant la dificultat que això suposa, doncs cap ovella no vol deixar de petja la del seu davant ni per mal de morir. Un dels policies escridassant a en Ventura, aquest no li podia fer entendre la impossibilitat de partir el ramat i el camió que es fica al mig del bestiar, desviant inevitablement un escamot cap a la Plaça de l’Ajuntament...; mai no havia vist un esgarriament tan espectacular, i mai no havia vist en Ventura tant enfurismat i fora de sí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada