La fallida d’un banc, no és pas cosa nova; aquí ho podeu comprovar. És una antiga cançó sobre el Banc d’en Tries, a Vic.
“Un pagès de Gurb ha anat a Can Tries
a portar els diners del dot de la filla.
Tral·larà la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
Tral-larà la la la, ningú cobrarà.
Els duia a grapats, ell pla que en tenia
i a canvi del ral, un paper escrivia.
Tral-larà, la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
tral-larà la la la, ningú cobrarà.
Pels volts de Nadal, ell se’n va a Can Tries
a cobrar els diners per casar la filla.
Tral-larà la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
tral-larà la la la, ningú cobrarà.
L’home hi va anar quan ja no n’hi havia;
se’n gira i se’n va, que els ulls li sospiren,
li’n tremola el nas, els queixals li cruixien.
Tral-larà la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
tral-larà la la la, ningú cobrarà.
No et podràs casar, pobreta pubilla,
perquè el teu amor té tancat en Tries
amb pany i amb clau, de nits i de dies.
D’angúnia i d’amor, n’ha mort la pubilla.
Tral-larà la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
tral-larà la la la, ningú va cobrar.
No sé d’on ha sortit aquesta cançó, jo la sentia a casa de petit i jo no tinc pas cent anys, però la cançó segur que en té més, de cent anys.
