17. EL BANC D'EN TRIES

La fallida d’un banc, no és pas cosa nova; aquí ho podeu comprovar. És una antiga cançó sobre el Banc d’en Tries, a Vic.

“Un pagès de Gurb ha anat a Can Tries
a portar els diners del dot de la filla.
Tral·larà la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
Tral-larà la la la, ningú cobrarà.

Els duia a grapats, ell pla que en tenia
i a canvi del ral, un paper escrivia.
Tral-larà, la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
tral-larà la la la, ningú cobrarà.

Pels volts de Nadal, ell se’n va a Can Tries
a cobrar els diners per casar la filla.
Tral-larà la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
tral-larà la la la, ningú cobrarà.
L’home hi va anar quan ja no n’hi havia;
se’n gira i se’n va, que els ulls li sospiren,
li’n tremola el nas, els queixals li cruixien.
Tral-larà la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
tral-larà la la la, ningú cobrarà.

No et podràs casar, pobreta pubilla,
perquè el teu amor té tancat en Tries
amb pany i amb clau, de nits i de dies.
D’angúnia i d’amor, n’ha mort la pubilla.
Tral-larà la la la, l’ai Tries l’ai Tries;
tral-larà la la la, ningú va cobrar.

No sé d’on ha sortit aquesta cançó, jo la sentia a casa de petit i jo no tinc pas cent anys, però la cançó segur que en té més, de cent anys.

13. REMEIS CASOLANS

Durant els anys 1950 i 1960, a pagès, - parlo del Bisaura – es van anar desmentint o posant en dubte, molts d’aquells remeis casolans que a voltes sense cap homologació, se’ls hi atribuïen efectes gairebé miraculosos. Un home que exercia de petit pagès, compartint aquesta feina amb els treballs al bosc, tenia a casa tres vaques; - no n’hi cabien més – una d’elles havia parit ja feia més de dos mesos, de manera que era hora de que el toro la cobrís, doncs no era qüestió de perdre el temps; però, la punyetera vaca no anava de bou.
- Li has de donar serp, - li aconsellà un veí – a casa en tenim una de penjada, vine i te l’endús.
L’endemà al vespre, al preparar la gaveta amb el pinso a estovar, l’home hi posa un tros de serp a dins. El matí següent, només d’entrar a la cort s’adona que la vaca està en zel.
- ¡Collons! – Diu l’home – si arriba a trigar un dia més, potser m’ho hauria ben cregut, jo això de la serp.
Certament, algunes dites i algunes creences, tenen el seu origen en una casualitat, en temps de pocs coneixements científics.