16. PASTORS

QUI NO TÉ MANDRA AL MATÍ, SOL TENIR MÉS BON CAMÍ

Era un home que havia fet de pastor tota la vida. I com tothom, els pastors arriba que es moren; aquell també es va morir. Llavors, els dos fills que tenia, es van repartir el ramat, continuant tots dos l’ofici del seu pare. El projecte consistia en anar augmentant el nombre de caps, per arribar a un ramat suficient per a fer-lo rendible. Però, mentre que a un dels germans, - en Pep - li anava creixent cada any, a l’altre, en Quel - se li morien ovelles i no hi havia manera de prosperar. Un dia, parlaven entre els dos sobre les possibles causes d’aquelles baixes en el ramat:
- Al matí, a quina hora et lleves? – Li pregunta en Pep.
- Home, depèn, però cap allà a les nou o les deu, no ve d’una hora.
- Doncs mira, ja està explicat - li diu en Pep – a les meves ovelles, quan el sol surt, sempre les troba pasturant.
Cal recordar que d’això deu fer ja molts anys i actualment a les nostres contrades, són molts els pastors que engeguen el ramat cap al migdia o més tard; les ovelles s’afarten majorment dins dels camps sembrats expressament i amb menys temps estan tipes. Per altra banda, els pastors d’avui solen conrear també les terres i d’aquesta manera disposen del matí per a fer-ho.