12. HORTS I HORTOLANS

No vaig a parlar dels hortolans professionals, sinó d’aquells que precisament no s’hi guanyen les garrofes, amb el cultiu de l’hort. I aquests, són una espècie en vies d’extinció, com dirien alguns naturistes. El cultiu dels horts, és cosa de vells; vell que mor o que atacat per l’artrosi arriba a no poder ajupir l’esquena, hort que esdevé forro com un terrer.
- S’acaben els vells, s’acaben els horts!
Ho diu un home que ja es veu abocat a deixar el seu, per les xacres que generalment acompanyen als anys.
Però no ens enganyem, aquest argument de que s’acaben els vells és una mentida, de vells sempre n’hi ha. Ara, els hortolans sí, que es van acabant. I per poc temps que hi dediquem a pensar-hi, hi trobem una explicació ben lògica. A quina edat hom assoleix la categoria de vell, em sembla que solament ho sap cadascú i potser ni això. A més, ara se’n diu gent gran, avis, tant si ho són com si no i la paraula vell, mirem d’evitar-la potser per massa contundent, tot i que en aquest cas, allò més contundent és precisament la realitat, més que la manera d’anomenar-la. Resumint; tret dels professionals, efectivament almenys en aquest moment i en aquest indret al nord de Catalunya els hortolans van a la baixa, però els vells, solament es relleven.