divendres, 7 de juliol del 2017

14. QÜESTIÓ DE FE

De vegades creiem una cosa sense massa fonament, o sense cap prova i en altres ocasions ens mostrem escèptics o incrèduls, davant d’assumptes més o menys demostrats.
Un home d’uns cinquanta anys, està enfeinat sulfatant uns fruiters dins d’un hort. Dos perers, un pruner i una parra. Des del balcó, s’ho mira amb atenció la seva sogra, una dona amunt dels vuitanta, alta, cepada i ufanosa, que transita feixuga d’una banda a l’altra del llarg balcó esguardant la feina del gendre.
- Sembla que estem enfeinats, - els dic de manera que ho sentin tots dos.
- Oh, mira, - fa la dona – cada any el gendre sulfata els fruiters; no hi toca pas res més a l’hort, però això sí, cada any.
- I quin producte hi apliqueu, - li dic al gendre.
- L’home es posa just al dessota del balcó perquè la sogra no el vegi i em diu tot baix:
- No ho sé pas, que hi poso; si atrapo algun sobre amb pols que no sé ni de què ni de quant, en barrejo una mica amb l’aigua i avall.
- Sí; - procuro que no ho sentí la dona – sol anar bé. Pel pugó, pel míldiu, per la mosca i encara millor si hi afegim una novena a St. Antoni… .
Pel somriure de tots tres, s’endevina una complicitat compartida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada