divendres, 31 de març de 2017

1. EL RECTOR DE SORA


Vista de Sora des dels alts de Mas Rovira (foto Josep de Sora)

 Sora, 1950. A Sora hi havia el rector, resident a la rectoria de la parròquia, com a tots els pobles de l’entorn, per petits que fossin. En aquest cas, era mossèn Jordi. L’home recorria sovint el terme, transitava entre camps i masos, parlant amb qui en tingués ganes però sempre respectant l’estat d’ànim de tothom. Ell sortia a caçar, a pescar o senzillament a passejar.
 Com ja va dir alguna vegada mossèn Jacint Verdaguer en algun dels seus llargs o curts poemes referits a l’entorn rural, els pagesos tenien generalment una parla força grollera, arribant a la blasfèmia. El rector prou que ho sabia, però tret de fer-ne algun esment en el sermó de la missa, ell no volia posar ningú en evidència i per això, quan transitava camps enllà entre els pagesos feinejant, mossèn Jordi mai no sorprenia als seus feligresos; al apropar-se, sempre es posava a cantussejar i més que res a xiular, anunciant així la seva presència. Llavors sentíeu allò de: “Ei, no diguem disbarats, que ve el rector...” .
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada