divendres, 7 d’abril de 2017

2. L'ARMANTERET



Entre les mil dificultats patides en la postguerra, hi hagué també els seus trets còmics, sortits de vegades d’algun personatge peculiar, per no dir estrambòtic. Per exemple, a St. Quirze de Besora, “l’Armanteret”. Un dia, viatjant en tren a Ripoll, un policia li demana a l’Armanteret, la seva documentació.
-                     Papers? – li contesta – no en tinc, jo de papers no en tinc, ni en necessito.
 El policia li mostra la seva insígnia d’autoritat, que duia amagada sota un bec de la camisa i li diu que faci el favor, un cop arribant a Ripoll, d’acompanyar-lo a la comissaria. ¡Ja hi podem anar! – li diu l’Armanteret. Efectivament, baixen del tren i cap a cal comissari, l’Armanteret al davant decidit. Només entrar, li diu el comissari; - doncs on vas, Armanteret tan apressat; sembla que t’empaiten.
-                     O i tant, que m’empaiten; aquest..., no sé què vol, aquest. Em diu que l’acompanyi a la comissaria, doncs aquí el tens.
Quan el comissari s’adona de la presència del policia, es disculpa per la seva poca atenció i a la vegada excusa també a l’Armanteret.
-                     No, aquest és un pobre home que no fa cap mal, deixeu-lo que ja me n'ocuparé jo mateix.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada