divendres, 13 de juliol de 2018

32. PUJANT LA MUNTANYA (II)


L’home deixa el sarró i la manta enmig del carrer, amb la finalitat de què el gos mantingui aturades les ovelles allà mateix; malgrat el desgavell, el Tronat ho comprèn i fa la seva feina impecablement, mentre en Ventura es dirigeix a un guàrdia, al qual jo puc donar una forta estirada, estalviant-li la garrotada que el pastor li anava a ventar. Ja només hagués faltat això... . El xicot, sembla que no sap ni vol entendre la violenta reacció d’en Ventura, però al mateix temps es reprimeix davant la presència d’aquest home vell, de cos menut, que es mou amb certa feixuguesa, i que li diu al policia que, si no sap què és un ramat, ja li ho explicarà... .

Amb un esforç generós per totes bandes, arribem a controlar l’escamot esgarriat conduint-lo fins on el gos manté immòbil la resta del ramat.

Un cop comprovat l’estat indemne de les bèsties, s’asserenen de nou els ànims, i continuem cap a la sortida de la població on de nou ens aturem fins que punteja el dia, per continuar camí amunt cap a Can Maiols, St. Julià de Saltor i per l’esquerra de la muntanya de St. Amand, fins al petit i arrecerat poble de Bruguera al repeu de la muntanya del Taga, pel cantó de ponent.

divendres, 6 de juliol de 2018

31. PUJANT LA MUNTANYA (I)

Procedents de Casademunt a St. Agustí de Lluçanès, l’Eudald i jo aturem les ovelles ja prop de Ripoll en un prat on poden menjar poc o molt, fem un mos nosaltres amb tranquil·litat, doncs el ramat hi ve acostumat i per si algun escamot s’allunyés massa, tenim el gos, el Tronat, que llest com és, suposa una total garantia per a l’estabilitat del bestiar. La nit ens cau al damunt lentament, el ramat es va convertint en un conjunt poc definit, amb uns moviments imprecisos, les esquelles emeten un so fluix, irregular i casual, mentre sota el marge, els cotxes enfilen la recta lleugers, absolutament aliens a la nostra presència.

La vila de Ripoll, es pot travessar amb el ramat solament de nit i amb la llicència municipal. Arribada l’hora entrem, travessem la via del tren, el pont sobre el Freser, l’altre pont sobre el Ter, i sobtadament ens trobem dins d’un embolic absolutament imprevist. Hi deu haver una emergència en algun punt, i el camió dels bombers arriba a la travessia per la part dreta del ramat, quan aquest era a mig passar del carrer travesser.

Les lluminàries, les sirenes, els municipals intentant obrir un pas entre les ovelles, ignorant la dificultat que això suposa, doncs cap ovella no vol deixar de petja la del seu davant ni per mal de morir. Un dels policies escridassant a en Ventura, aquest no li podia fer entendre la impossibilitat de partir el ramat i el camió que es fica al mig del bestiar, desviant inevitablement un escamot cap a la Plaça de l’Ajuntament...; mai no havia vist un esgarriament tan espectacular, i mai no havia vist en Ventura tant enfurismat i fora de sí.

divendres, 29 de juny de 2018

30. EN TALAIA


 Un dels personatges peculiars de Sora del passat segle, fins cap al 1975, fou en “Talaia”. Josep Torrentó, de la casa “La Talaia”. Cal concretar, perquè a Sora hi havia un altre Josep Torrentó.
Un dia de Maig de 1936, en Talaia va rebre de mans del carter, aquest document provinent de l’agent executiu de l’Ajuntament:
 “En expedient executiu que instrueixo per descobert pel concepte de circulació de gossos per vies públiques de l’exercici de 1936, fou dictada el dia 18 del mes que som, la següent:
 PROVIDENCIA- Notifiqui’s al deutor que deu fer efectiu el deute dintre el termini de deu dies a comptar del dia que se li notifiqui la providència i si passat aquest termini no ha fet efectiu el susdit deute, se li cobrarà el 20 per 100 de recàrrec i costes, tenint en compte que durant aquells deu dies solament es cobrarà amb el 10 per 100 i si dintre els vint dies no ha satisfet ni una ni altre, procedeixi’s a l’embargament de bens del deutor suficients per a cobrir el pagament de quota, recàrrecs, despeses i costes d’acord amb l’article 86 i següents del vigent Estatut de Recaptació.
 I essent vostè deutor de la quantitat de SIS PESSETES ho notifico a V. En forma reglamentaria”.
                Sora, 21 de Maig del 1936.
                                                          L’Agent executiu. (Firmat).
  Rebuda la duplicada.
 Senyor Josep Torrentó.  La Talaia. 
 Aquest text és tal com li va estar presentat a en Talaia, dos mesos abans de l’esclat de la guerra.

divendres, 22 de juny de 2018

29. EL CASTELL DE FREIXENET

Aprofitant que Gent d’Alpens ha publicat un article sobre el Castell de Freixenet, situat sobre un petit turó entre els camps dels Plans de Torrents, hi afegeixo uns comentaris sobre aquest mateix entorn.
El primer, es tracta d’aquesta pedra on hi ha marcada una petja; aquesta pedra es troba a uns pocs metres de la pista que mena al Pont de pedra, sobre la riera Gavarresa. És una pedra d’uns dos-cents quilos de pes, - mesurats a ull – on hi ha marcada una grossa petjada del calçat del moro, al ésser foragitat d’aquell indret. Sembla que l’home, descarregant la seva ràbia, clavà el peu a la pedra on quedà marcat, talment com si en aquell moment aquella pedra es trobés en un estat més o menys tou, amb una textura modelable i modelada per aquella forta empernada. “La petja del moro”, crec que es pot qualificar en alguna mesura, de llegenda. Com es diu en l’article esmentat, aquesta pedra es trobava a tocar de la pista i en un eixamplament d’aquesta, el masover de Torrents, amb bon criteri, la va retirar uns metres per evitar la seva desaparició entre terres remogudes. La pedra es trobava arran de pista amb la petja al damunt; això ha variat, doncs després de moure-la, deu fer uns vint-i-cinc anys, resta tombada sobre l’herba. Aquí en teniu la foto actual.