divendres, 13 de juliol de 2018

32. PUJANT LA MUNTANYA (II)


L’home deixa el sarró i la manta enmig del carrer, amb la finalitat de què el gos mantingui aturades les ovelles allà mateix; malgrat el desgavell, el Tronat ho comprèn i fa la seva feina impecablement, mentre en Ventura es dirigeix a un guàrdia, al qual jo puc donar una forta estirada, estalviant-li la garrotada que el pastor li anava a ventar. Ja només hagués faltat això... . El xicot, sembla que no sap ni vol entendre la violenta reacció d’en Ventura, però al mateix temps es reprimeix davant la presència d’aquest home vell, de cos menut, que es mou amb certa feixuguesa, i que li diu al policia que, si no sap què és un ramat, ja li ho explicarà... .

Amb un esforç generós per totes bandes, arribem a controlar l’escamot esgarriat conduint-lo fins on el gos manté immòbil la resta del ramat.

Un cop comprovat l’estat indemne de les bèsties, s’asserenen de nou els ànims, i continuem cap a la sortida de la població on de nou ens aturem fins que punteja el dia, per continuar camí amunt cap a Can Maiols, St. Julià de Saltor i per l’esquerra de la muntanya de St. Amand, fins al petit i arrecerat poble de Bruguera al repeu de la muntanya del Taga, pel cantó de ponent.

Cap comentari:

Publica un comentari