13. REMEIS CASOLANS

Durant els anys 1950 i 1960, a pagès, - parlo del Bisaura – es van anar desmentint o posant en dubte, molts d’aquells remeis casolans que a voltes sense cap homologació, se’ls hi atribuïen efectes gairebé miraculosos. Un home que exercia de petit pagès, compartint aquesta feina amb els treballs al bosc, tenia a casa tres vaques; - no n’hi cabien més – una d’elles havia parit ja feia més de dos mesos, de manera que era hora de que el toro la cobrís, doncs no era qüestió de perdre el temps; però, la punyetera vaca no anava de bou.
- Li has de donar serp, - li aconsellà un veí – a casa en tenim una de penjada, vine i te l’endús.
L’endemà al vespre, al preparar la gaveta amb el pinso a estovar, l’home hi posa un tros de serp a dins. El matí següent, només d’entrar a la cort s’adona que la vaca està en zel.
- ¡Collons! – Diu l’home – si arriba a trigar un dia més, potser m’ho hauria ben cregut, jo això de la serp.
Certament, algunes dites i algunes creences, tenen el seu origen en una casualitat, en temps de pocs coneixements científics.