divendres, 26 de maig de 2017

8. DAVANT DE L'EVIDÈNCIA...

 

Generalment, un ruc o una burra, no és pas un animal molt eficaç a l’hora d’estirar un carro o el què sigui que calgui estirar; vaja, que s’ho agafen sense massa nervi. Jo crec que a voltes, per una euga o mula, el sol fet de veure un ruc al davant, l’hi és ja una ajuda, potser més que res psicològica, si es pot parlar de psicologia animal. Així doncs, un pagès acut a casa d’un veí, per si aquest li vol deixar la burra per enganxar-la davant de la seva euga, que pujaria més animosa pendents amunt, amb el carro carregat. El veí, que no té ganes de deixar-li l’ase, li diu que no en disposa en aquest moment, perquè l’ha deixada a un altre veí. Però, entre aquest curt raonament, ve que la burra - maleïda sigui -, es posa a bramar.  És clar, el manllevador li diu a l’amo de l’animal:
-         No és aquesta que brama, la vostra burra?
 L’amo de la burra li fa:
-         És a dir, que segons vós, té més crèdit la burra que jo?
-         Doncs això és el què em sembla, - li diu l’altre.
-         Essent així, - diu el pagès – ja podeu entrar a la cort i us la podeu endur.
 Ja arribats aquí, potser aquesta fou la sortida més raonable, doncs davant de la falsedat descoberta, què millor que acceptar obertament la culpabilitat?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada