divendres, 1 de juny de 2018

26. L'AVI JEPET

L’avi Jepet deuria morir per força, com gairebé tothom, però d’una manera tranquil·la, assegut al seu banc de roure situat a l’ombra de la casa, a la part nord. La Tordilla, l’euga que ell solia vigilar des del seu seient, és qui primer va descobrir la sobtada mort de l’avi.
La Tordilla, solia pasturar ençà i enllà de la propera solana, a les envistes de l’avi Jepet, el qual tenia aquesta feina com a principal distracció, donat el seu anquilosament crònic. L’euga resseguia en horitzontal fins al final del terme i era quan l’avi la cridava: - Tordilla, haurem de girar, que et fiques al terme del veí... . A cops de repetir-la, aquesta frase va esdevenir una rutina a la qual la bèstia es va acostumar. L’euga li responia amb un curt renill i invariablement, donava mitja volta. De vagades era l’euga, qui al arribar al final del terme i no sentir l’avís, aixecava el cap i renillava breument, com alertant a l’avi que l’havia d’avisar. Era una entesa total, que solament pot entendre la gent de pagès.
Aquell dia, la Tordilla arriba al termenal, aixeca el cap, crida, torna a cridar inquieta per l’absència de resposta, nerviosa, agafa a mig trot cap a la casa i es queda clavada ensumant l’home immòbil, mal tombat sobre el banc de fusta. Era mort.
Durant alguns dies, la Tordilla no volgué sortir del voltant de la casa on pasturava inquieta, renillant a cada moment, cercant la veu i la presència impossibles de l’avi Jepet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada